Fotografiando

El sábado me decidí a comprar una cámara fotográfica decente, y esta tarde me di una pequeña vuelta, sobre todo con la intención de empezar a probar el invento. Al final he acabado abriendo una cuenta en flickr donde he dejado algunas de las fotos que se han salvado de hoy (también he añadido una lista de las más recientes en la barra lateral, por cierto).

Esta foto viene con aparición fantasmal incluida. Esto es para que digáis que sólo escribo aquí cuando estoy depresivo :-P. Y bueno, lo dejo aquí que voy a perder la imagen de romántico eternamente triste y solitario.

Tragedia

El que no gosava fer era esclatar a plorar i dir-li que era ben injust no poder comanar a voluntat aquell tros de carn arrugat que, en principi, era tan seu com el braç dret, el braç esquerre, la cama dreta o la cama esquerra. I si els braços i les cames els podia fer anar amunt i avall com volia i quan volia, per què no podia fer el mateix amb el membre? Per què no tindria un os, com havia sentit a dir que l'hi tenien els goril·les, els catxalots o els lleons? [...] Quil'hi havia robat? En la sitació actual, el tal tros de carn arrugat era tan poc seu que creure que li pertanyia era una fantasia sense fonaments. A qui pertanyia, doncs? A Déu? [...] Déu era un cínic gras, amb la cara botida i barba de dos dies, immensament avorrit.

Quim Monzó – La magnitud de la tragèdia